La dona ha estat sempre,( diria jo), una màquina de sensibilitat, el nostre cos pot fabricar vida i emocions o bé mancances.

KARME ESPART

jueves, 19 de enero de 2012

Hola a totes,


em dic Noemí Trujillo i escric poesia.

He publicat La Magdalena (2008), Lejos de Valparaíso (2009) i La muchacha de los ojos tristes (2011), aquesta última traduïda a l'anglès per Mariana Rom Carmona.

Us escric per fer-vos una proposta. Estudio un grau de llengua i literatura i aquest semestre he descobert diverses lectures interessants a l’assignatura de Poesia Catalana contemporània. Entre elles un estudi de Maria Do Cerebreiro Rábade Villar en el qual es parla de les antologies de dones en la poesia catalana de 1975 a 2001.

Hem discutit molt a classe sobre com el cànon literari ha fet invisibles injustament les dones. Aquesta iniciativa sorgeix d'una voluntat de canvi. Grans poetes del segle XX com Maria-Mercè Marçal ja van plantejar la necessitat de revisar texts i canviar el cànon, així com dels tristos percentatges de participació i publicació de la dona en la literatura. I de com moltes vegades, les poques que aconsegueixen obrir-se pas, cauen injustament en l'oblit.

La meva proposta és coordinar una antologia de més de dues-centes poetes, 
en homenatge a la primera antologia dedicada exclusivament a poetes catalanes, Les cinc branques, publicada el 1975. He pensat anomenar-la Sylvia, en homenatge a la poeta Sylvia Plath.

Busco poetes catalanes, dones, que vulguin col·laborar en aquest projecte. Preferiblement que hagin publicat ja alguna cosa en català, però no és imprescindible.

 Les que hi vulguin participar  haurien de enviar-me el seu CV (breu, 5 línies) i 4 o 5 poemes seus i un document que m'autoritzi a publicar-los a l'antologia.
De moment no tinc editor, però estic segura que ho tiraré cap endavant com sigui. Vull fer-ho amb temps i vull superar les dues-centes poetes, per la qual cosa pot esdevenir un treball de diversos anys.

Vull que formin part d'aquesta antologia poetes de tots els Països Catalans, de València, de les illes... El nexe comú és l'idioma, la llengua, i la condició de dona.
Em proposo dues coses: dir que la poesia està més viva que mai i dir que les dones hem deixat de ser invisibles. També vull que l'antologia serveixi per debatre sobre el cànon i sobre els percentatges d'escriptura femenina. I vull, sobretot, que les dones contemporànies uneixin les seves veus i les seves mans en aquest projecte conjunt.

Vull deixar clar, per evitar problemes en un futur, que la col·laboració de totes les autores és a títol gratuït i que depèn dels fons que obtinguem, potser no es podrà donar a ningú un original sense cost de l'obra , donat que això suposaria una despesa per cobrir els 200 exemplars que segurament no voldrà pagar l'editor i que tampoc podria pagar jo. Per això vull que quedi clar que les col·laboracions són desinteressades i que, encara que publiquem, les autores no hi guanyaran res. Possiblement, hauran de comprar l'exemplar en el qual surten publicades. 

Malgrat tot, intentaré negociar per aconseguir, al menys, que les autores puguin comprar a preu de cost.

Gràcies a totes pel vostre temps i espero que us animeu a participar.

Salutacions

Noemí Trujillo

Data límit per enviar currículum i poemes: 30 d’ abril de 2012